En aquest moment de dolor per la pèrdua d’un ser estimat, amic i referent en la música tradicional. La FVDiT vol rendir-li un xicotet homenatge reproduint un articule extret del “Llibret” “Percusionistes tradicionals Valencians un deute històric” editat per la Barraca “Quina Fumaguera” en el 2021
VICENT BORONAT I GUARDIOLA
Per a nosaltres, qualsevol persona que es dedique o s’haja dedicat a conrear la
música tradicional i en concret la de tabal i dolçaina mereix tot el nostre respecte,
tota la nostra estima i, per descomptat, tot el nostre suport. No obstant això, no és
menys cert que hi ha persones amb les que hem tingut una relació més estreta i
per diverses raons, especialment, però, musicals. És el cas de Vicente Boronat
i Guardiola del que volem fer menció especial en la mesura que ens va obrir la
seua casa perquè puguerem entrevistar-lo amb la finalitat de deixar constància
de la seua història.
El fill del dolçainer Vicent Boronat i Pérez i de Teresa Guardiola, Vicent Boronat i
Guardiola, va nàixer el 10 de setembre de 1945 i als 12 anys va començar a tocar
el tabalet de forma autodidacta. Amb aquest instrument acompanyava el pare
i al germà a diferents poblacions i actes: cercaviles, nanos i gegants, danses,
processons…
Ens contà que la família podia, fins i tot, repartir-se en diferents poblacions per
cobrir les necessitats musicals de vàries festes al mateix temps.
Com a curiositat també ens va dir que en les festes dels pobles es contractaven
l’orquestra i el tabal i la dolçaina per al ball. Quan l’orquestra feia un descans, el
ball no s’aturava: el continuaven el dolçainer i el tabaleter.
Segons ens contava, Vicent, a son pare li agradava que ell l’acompanyara al
tabalet perquè era qui millor sabia “dur-li el ritme” i qui més li omplia. Sobre els
19 anys, son pare li va dir: “ja és hora que aprengues a tocar la dolçaina” i li’n
va ensenyar. Posteriorment compaginava ambdós instruments. En faltar el pare,
l’any 1984, fa parella musical amb el seu germà, Jaume Boronat i Guardiola.
Tocaven indistintament ambós instruments.
Terminològicament diu “palillos” a les baquetes. Segons ens explica les baquetes
són més primetes i es gasten per a la caixa de la banda de música. Vicent també
ens recorda la curiosa descripció del ritme de l’arrancà: “la rata te pel, la rata te
pel…”.
Article extret del “Llibret” “Percusionistes tradicionals Valencians un deute històric”
Imagenes del mateix “llibret”, Ôscar Llopis, Eva Ortiz.
Gràcies a Eva Ortiz i Gàlvez per tota la documentació aportada.
