Hola a tothom. Us presentem una nova aportació per a la nostra cultura. Esperem que us agrade.
Si voleu un exemplar podeu accedir a: https://puv.uv.es/el-ball-dels-espies.html
A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia de les festes majors de Moros i Cristians, el Ball dels Espies. L’afamada tonada, amb la pantomima, l’ambaixada, el ball, la Mahoma i els versets conformen en l’actualitat un dels actes festius més emblemàtics de tot el País Valencià. Aquest estudi, a més de traure a la llum la primera transcripció coneguda del Ball dels Espies -obra inèdita de Manuel Quislant Botella- i reivindicar la figura del seu autor, presenta una mostra per ordre cronològic de les diverses variants melòdiques de la tonada, classifica les melodies semblants que s’interpreten arreu del País i fa una comparativa entre les estructures dels diferents balls de nanos i la versió de Quislant, tot relacionant-les amb certs aspectes del Ball de Torrent. Finalment, aporta dues instrumentacions per a banda de música i una adaptació per a dolçaina i tabalet (1)
Cada 11 de Maig, el poble de Biar torna a ser l’escenari d’un ritual
festiu únic: Es tracta del Ball dels Espies i totes les circumstàncies
que l’envolten. El protagonista de tot aquest concurs és la Mahoma;
un gegant amb cap de cartó i vestit de moro, que representa el
profeta Mahoma.
Imatge del Ball dels Espies a Biar 1951(3)
Diversos pobles tenen o han tingut Mahoma
(Castalla, Onil, Beneixama, Banyeres, Bocairent, Agullent, Atzeneta
d’Albaida, Aielo de Malferit, Saix, Petrer, Callosa d’En Sarrià,…), però
la més famosa i valoritzada de totes és la Mahoma de Biar, també
cedida a la ciutat de Villena(4). La referència més antiga que hi ha
sobre una efígie de Mahoma la trobem a les festes de Moros i
Cristians de Jaen de l’any 1463. La presència d’un ninot que
representava normalment a Mahoma —denominat en ocasions Aduar
o Papaz— que es colocava dalt del castell quan els moros el
conquistaven es documenta també a Toledo en 1533, Alacant en
1700 i 1732, Alcoi en 1741 i Oriola en 1789 (5)
Determinar l’origen dels Espies i tots els elements que conformen
aquest ritual és problemàtic. Indubtablement va lligat a la festa de
Moros i Cristians. Així el més probable és un origen a finals dels segle
XVIII o començaments del XIX, moments en que estava ordint-se a
Biar la festa de Moros i Cristians. Com hem vist abans, la figura de la
Mahoma era un element prou usual a les festes de Moros i Cristians
d’altres localitats i fàcilment Biar pogué prendre-la seguint el model
de la ciutat d’Alacant , al igual que ho feren altres pobles (5)
El problema radica en saber com es van afegir a les festes de Biar la
Medició i el Ball dels Espies, ja que no tenim notícies de què aquestos
dos elements apareguen en cap festa de Moros i Cristians anterior.
¿Va ser una originalitat biaruda o es va inspirar en altres
celebracions?
Si repassem la història de les festes valencianes, descobrirem una
celebració de carrer, teatral, còmica i festiva anomenada el Ball de
Torrent. Aquesta representació era duta a terme durant el segles
XVII, XVIII i XIX per companyies semi-professionals a les principals
ciutats valencianes amb motiu de noces, naixements, coronacions i
visites reials.
Era una pantomima on es representava de forma
grotesca la visita d’uns virreis. En ella s’efectuaven diferents quadres
còmics, danses, figuracions, etc. Finalment, sempre acabava en
brega, d’ahí la dita acabar com el Ball de Torrent.
El Ball de Torrent fou hereu de les antigues moixigangues i
mascarades valencianes. Alhora, a molts pobles es van copiar
coreografies i músiques d’aquest ball que es van afegir a les seues
festes patronals, algunes de les quals han arribat a l’actualitat.
Alguns exemples podien ser la Dansa dels Oficis de Llíria o els Porrots
de Silla
En l’actualitat el principal paper d’aquest ritual és la identificació dels biaruts com a poble cohesionat.
També continua estant present la crítica social dins els versets de la
Mahoma. Aquest continua sent un mitjà vàlid que té la comunitat
local per a expresar el seu rebuig i censurar certs fets o
comportaments, així com fer burla del poder
La Mahoma de Biar
menja rollets i fogasses,
se l’emporten a Villena
i la inflen a remolatxes (5)
(1) Llibreria de la universitat El ball dels espies | La Llibreria de la Universitat (lallibreria-uv.es)
(2) Red festera Biar, Ball dels Espies. Así se promocionó en TVE en 1970… – Red Festera Noticias
(3) APIARUM Tradición, historia y belleza interior APIARIUM: *El Ball dels Espies/Baile de los Espías: fotos antiguas. (apiarium-bellezainterior.blogspot.com)
(4) Tradicionalment, s’ha dit que Biar deixava la seua Mahoma a Villena
per tal de no haver de pagar per l’ús de la presó d’aquesta ciutat. Per
a més informació sobre aquest fet vegeu ALBERT, J-P. i ALBERTLLORCA, M. (1999: 276-277).
(5) EL BALL DELS ESPIES: ORIGEN I EVOLUCIÓ Joan-Antoni Cerdà i Mataix
(6) LA MAHOMA Viquipedia La Mahoma – Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure (wikipedia.org)
