El passat dissabte 9 de febrer vam assistir en el fòrum Babel de la ciutat de Castellon a la presentació del llibre “Matilde Salvador: Obres per a dolçaina” un estudi de Ferran Navarro.
Amb la presència de Francesc Ferrer (editor), Pep Oria (dolçainer), Manuel Carceller (Plataforma per la Llengua) i l’autor Ferran Navarro.
El primer a agafar la paraula va ser l’editor Francesc Ferrer que va exposar la labor d’editar un llibre per a partitures manuscrites. i en el temps rècord en què s’edite. També va voler recalcar el referent que és Matilde Salvador en la cultura valenciana i que no pot ni deu caure en l’oblit com a tantes persona del món de la cultura que han quedat arraconades.
A
continuació va prendre la paraula l’autor del llibre Ferran Navarro
que va explicar el perquè de la realització d’aquest llibre.
Segons
les paraules de Ferran el projecte del llibre comença fa 15 o 20
anys en diferents xarrades amb Matilde i algun viatge al Alger amb
Matilde ja que els dos eren components de l’Associació amics de
L’alger.
En
aquestes xarrades descobreix que tènia composicions per a dolçaina.
Tot allò li porta ha pensar no realitzar un llibre sinó agafar les
partitures i realitzar algun concertet. Ahi va quedar el tema, passa
el temps i l’any passat és posa a recopilar algunes partitures, se
pose en contacte amb l’Institut Valencià de Cultura i tambe amb la
societat general d’autors, aqueix ha sigut el treball de
recerca.
Explica
Feran el curiós que és trobar una dona a mitad del segle passat que
componguera per a dolçaina fins i tot ara no hi ha dones que
componga per a dulzana .
Mes
en quan l’existència dels dolçainers era molt poca i l’instrument
estava en declivi.
Tornant
a l’estructura del llibre segons Ferran no és un llibre de valor
litrerario és mes un anecdotario personal ja que la seua família va
tindre bastant relació amb Matilde.
El
valor del llibre resideix mes en la recopilació de les partitures
originals i donar-les a conéixer per a posar en valor a una
compositora.
Com
l’editor indique un dia el llibre “no esta fet” com
anècdota comentar que en la pàgina 13 hi ha un foto del Betlem de
la Pigá on Pep Oria està saludant a Matilde Salvador i al peu de la
foto posa que és del 1977 cuant en realitat és del 1997.
A
part del anecdotari, no esta acabat, ja que faltaria una peça
bastant important que no s’ha pogut localitzar. És un encàrrec per
a una obra de Lope de Vega titulada “La víuda valenciana”
i és una tocata per a tabal i dolçaina i que l’autor troba com un
motiu mes per a una segona publicació.
Un
projecte en ya está en marxa que és el titulat “Matilde Salvador
Tocates per a dolçaina”, projecte en el qual col·labora diversos
col·lectius com l’Estrela Roja de Benimaclet, La llavor d’Almenara,
La colla COCO d’Alacant, El tudell de València,Pep Oria i amics, la
colla el Terros de Petrer.
Aquestes
collas realitzaren un concert amb les peces que es coneixen de
Matilde Salvador el pròxim 22 de Març en el teatre el Micalet de
València. Data anterior al centenari del naixement de Matilde
Salvador que naix un 23 de Març 1918.
Acaba
la seua intervenció enaltint la figura de Matilde Salvador com a
dona compositora avançada en el seu temps, figura que no és el
bastant reconeguda per això l’existència i la difusió d’aquest
llibre i les seues partitures per a posar en valor a Matilde Salvador
dins del centenari del seu naixement que ha passat sense pena ni
glòria on la societat civil ha realitzat mes treball que les
institucions publiques.
A continuació pren la paraula Pep Oria el qual l’any 1979 ja tènia contactes amb la dolçaina, en aquella època tocava el saxo. a traves del grup els millars que coincideix en una visita al col·legi cardenal Cisneros contacta amb aquest grup. l’any 80 comencen els assajos del Belent de la Pigá, és ací on coneix a Matilde Salvador i la seua exigència per que les seues composicions s’interpretaren com ella les havia concebudes amb l’exigència de Matilde fregant la perfeccion .
L’any 96 per a l’escena d’Herodes compon Matilde Salvador una dansa oriental i li ofereix la partitura a Pep Oria per a tocar-la, amb l’atrevit que és Oria no es nega i l’any 97 es extrena “Les dansarines d’Herodes “.
Composicions
amb una dificultat que avui en dia posen a prova als bons
interpretes, el que torna a demostrar l’avançada que Matilde
Salvador era al seu temps.
Quan
Ferran li explique a Pep la intenció de realitzar el llibre aquest
es va posar a la disposició de l’autor totes les partitures
originals amb les seues anotacions que tènia de Matilde.
A continuació Manuel Carceller (Plataforma per la Llengua) va desglossar la història del dolçainer i la seua importància de la seua musica a les nostres comarques des del segle XIX fins a la gerra civil. Des de l’escola de Tales que va assortir de dolçainers semi professionals per a totes les ocasions especials de les nostres comarques.
Ha
si mateixos la importància del patrimoni de dolçaina de Morella una
dulzana solemne en Fa del sexxeni diferent a la dolçaina en Sol que
coneixem a la plana.
També
va nomenar aquelles persona importants en la recuperació de la
dolçaina com podia es Vicent Pau Serra que encara que no era
dolçainer era gran col·laborador de Xarxa teatre en l’espectacle
“El Dolçainer de Tales”.
Asi
com en els anys 70 els únics dolçainers que havien en Castelló,
Jose Maria Illescas un gadità que arriba ha Castelló quan acaba la
gerra civil un home enamorat de la nostra cultura un music molt
complet.
Josep
Gargori que tocava la dolçaina i que pertenecia la grup de danses
d’educació i descans amb el qual viatge a Nova York on van realitzar
deversas actuacions en centres culturals.
Miquel
Mulet i Ortiz pioner de la dolçaina a Castelló i autor d’una de les
peces mes tocades pels dolçainers a Castelló “Monte Cristina”
“La corranda d’en Quiquet” dedicda a Quiquet de Castalia i
una de les peces vergozosamente oblidada ” Les cuatre tocatetes
del carrer Sant Blai”.
Solament
aquestes tres persones en els anys 70 en castellon sabien tocar la
dolçaina. Anomenar a Joan Blasco com a referent de la dolçaina al
Pais Valencià ja que la recuperació de la dolçaina s’ha fet a
nivell de país.
Matilde
Salvador entén la importància de la recuperació de la dolçaina i
se suma amb les seues composicions.
L’any
45 per encàrrec de la junta de festes componen la marxa de la ciutat
una peça no composta per a dolçaina encara que després es toque
amb aquest insturment.
1962
componen per a l’obra de Lope de Vega ”La vídua valenciana” una
tocata per a dolçaina i tabal.
Maltilde
Salvador no sàvia tocar la dolçaina però la seua inquietud la
porta a documentar-se sobretot amb Joan Blasco.
Molta
gent quan escolta “La dansa del pastor “en el Betlem de la piga
pensa que són musiques tradicionals anònimes i no pensen que han
sigut compostes per Matilde Salvador.
És
un anonimat que sempre ha buscat, ella sempre va voler que el seu
musica fóra divulgada deia: volguera
que algun dia les meues composicions es tocaren i que no se sabera
que ha sigut el que l’ha
composta
ella
sempre ha volgut que fora un llegat que va al poble a la nostra
cultura.
L’any
79 Matilde guanya el premi Ciutat de Castellon amb l’obra “Cançoner
de la ciutat i terme de castello” Aquest treball mai s’ha editat
ni s’ha difós una recopilació de cançons populars que hauria de
ser difós una assignatura pendent que tenim els catelloneros amb
Matilde i que Manel Carceller reivindica la seua publicació.
Després d’haver-hi assistit ha la presentació d’aquest llibre eixim sabent molt mes i valorant a aquesta tota una Castellonera una dona temperamental que un dia li conteste a l’algú “Jo novaig pel món fent el ridícul”.
Amb el toc musical de les Albaes de Mariamparo i Eduard Serrano acompanyats per Pep i Josep Oria al tabal es va donar per conclosa la presentació d’aquest llibre que recomanem a tots.